La Xarxa Santa Tecla ha publicat la seva memòria anual corporativa, així com les de les diferents fundacions que hi formen part, entre elles la Fundació Estela per a la discapacitat. Enguany s’incorpora un apartat especial, Al costat de les persones, que inclou dues entrevistes per a cada fundació on es posa en valor el factor humà amb el testimoni de pacients, usuaris i professionals.

En la memòria 2022 de la Fundació Estela, els protagonistes d’aquesta secció són en Carlos Martínez, usuari de la llar residència, i la psicòloga May Jiménez; i, d’altra banda, en Kiko Granero, que està a punt de deixar el Taller Ocupacional per anar a una residència, i la Rosa Pons, l’educadora que l’ha acompanyat gairebé des del principi.

Els dos són “nois Estela”. En Carlos va passar de l’escola al taller, on continua ara, i a la llar residència, on va entrar en arribar a la majoria d’edat. Ara té 24 anys i, gràcies a la seva predisposició i a la tasca dels professionals com la May, ha aconseguit un nivell d’autonomia admirable i està fent un gran treball per estar més tranquil i per conèixer-se.

En Kiko és el paradigma de tot un cicle a l’Estela. Avui continua sent usuari del taller, però amb 56 anys ha arribat el moment d’anar a viure a una residència. La Rosa, després de 43 anys treballant aquí, està a punt de jubilar-se, així doncs, igual que en Kiko, acabarà el seu cicle a la fundació. Junts han compartit moments que mai oblidaran.

Si voleu conèixer la història de Carlos i de Kiko, podeu consultar la Memòria 2022 de la Fundació Estela aquí